Aquest cap de setmana vaig estar varies hores parlant amb un conciutadàna sobre (entre altres coses) l´article anterior del bloc. Aquesta persona em va indicar que el problema no era fonamentalment els mecanismes democràtics la causa de la baixa participació i implicació política sinó una forta crisi de certs valors en la nostra societat.
Mentres aconseguir un vot justifiqui la mentida sistemàtica, mentres un vot justifiqui la manipulació dels mitjans que un té a l´abast, mentres un vot valgui més que l´amistat, mentres un vot justifiqui les promeses que mai es poden complir i les punyalades per l´esquena, mentres un vot justifiqui l´insult, la desqualificació personal, mentres un vot pugui justificar tot això i més no anirem bé…
Que quedi clar que sóc conscient que tots els partits hi juguen a aquest joc, fet que no ho justifica evidentment. Ara bé, el que em sap greu és que a aquest joc hi entrin gent de l´entorn d´un confiant en que després de les eleccions tot tornarà a ser igual. S´equivoquen, qui cregui que un vot val més que un amic ha deixat de tenir amics per sempre, tindrà aduladors però els amics els haurà perdut. Qui cregui que un vot justifica l´insult, les punyalades i les mentides sistemàtiques ha perdut la moral sense solució.
Aquesta ciutadana em deia que és aquesta desacreditació de l´ètica, de la desconfiança en la gent, de la nul.la credibilitat de tothom que es mou en l´entorn polític, la que ha fet caure en picat la participació política, no sols en les conteses electorals, d´una manera generalitzada.
Quan vaig arribar a casa hi vaig rumiar…és pot evitar caure en aquest joc quan tothom hi està ficat? Què s´ha de fer quan veus que t´insulten o et difamen gent que t´apreciaves (o no)?
Evidentment, ella em recomanava fer el que la teva consciència et marca i que un resultat electoral no ha de ser mai més important que el que tu ets en el més profund de la teva ànima, i oblidar-te si els altres han perdut la seva ànima o ja no saben ni qui son….
Gràcies Margarita per les teves reflexions, el teu temps i el teu suport moral (tot això saps prou bé que ho valoro més que el teu suport polític).
[@more@]
Felicitats pel teu blog, Josep.
Ens manquen espais de reflexió personal, i sobretot amb el to sincer, responsable i constructiu que utilitzes en el teu blog.
Últimament la política, i especialment els polítics estem molt mal vistos. Però segueixo creient en els valors de la POLÍTICA i dels que només volem fer quelcom per millorar la vida dels ciutadans i ciutadanes.El món de la política no deixa de ser un reflex de la societat, i com a tot arreu, hi ha bona gent i gent no tan bona…
Malauradament,sovint són els mateixos polítics o afins els que entren en la manca de formes, la hipocresia i la mentida per desacreditar a una persona o menysprear-la.
No sé si es pot evitar, tal i com dius al teu article és difícil no entrar en el mateix joc quan t’ataquen directament…, però jo penso intentar-ho. Sé perquè estic en política, sé en què crec i sobretot quins són els meus valors. I entre aquests, el respecte a qualsevol persona que decideix dedicar temps de la seva vida a la funció pública.
Gràcies per les teves reflexions.
Una abraçada,
Carme Bastida