Dimarts passat l´institut de Lleida on treballo va saltar a primera pàgina dels diaris fruit d´una noticia publicada al "diari?" local "El Segre". El diari parlava d´un cas de buying al nostre institut en portada i, a més a més, ho il.lustrava amb una fotografia de la mare i la filla amb la denuncia feta als mossos.
Per desgràcia el diari, en cap cas, va contrastar la informació que després ha resultat del tot falsa, ni el dia de la baralla entre alumnes va ser el dia que diu la mare i el diari i, evidentment, també és mentida que el centre no actués quan es va assabentar de la noticia.
Per cert, caldria aclarir que la barallo fou força lluny de l´institut i fora de l´horari escolar. També és mentida que s´utilitzessin bats de beisbol i que fossin 30 noies contra una.
Per desgràcia el mal ja està fet però, per una persona que li entussiasma el tema dels mitjans de comunicació, és trist veure la manca de criteris periodistics dels mitjans de comunicació en un tema força seriós com és el cas de l´assetjament escolar.
Quan la veritat va sortir a la llum els mitjans varen deixar de parlar-ne però ni una sola aclaració i/o rectificació. Diaris com La Vanguardia o el mateix Segre que avaluen les pifies de la resta de mortals estaria bé que es miressin els seus propis errors i els reconeguessin. Un titular sensacionalista pot ajudar a vendre més diaris però el mal al conjunt de la societat és molt greu. Si no som capaços de distingir una baralla d´un cas d´assetjament correm el risc de no prendre res seriosament i llavors sí que tindríem un problema.
No tot val per tal d´aconseguir vendre més diaris, igual que no tot val per guanyar un grapat de vots més, i menys encara carregar-se l´ètica, l´amistat, la coherència o la responsabilitat. Tots ens equivoquem, jo també, però estaria bé rectificar i reconèixer quan ho fem….
Salut.
[@more@]
