Josep Serra

La setmana passada vaig estar a Madrid amb el viatge de final de curs amb els alumnes. Com no podia ésser d´una altra manera no hi va haver cap problema. La gent ens va tractar amb la més absoluta normalitat. Diré més, a un conegut restaurant de Madrid (Casa Lucio) vam poder entrar pel fet de ser catalans (i del barça, com el cambrer que ens va fer forat al restaurant).

Tot plegat em fa pensar que la gent segueix resistint el clima d´enfrontament que algun partit polític practica (o potser sols indica que l´enfrontament ja no és amb "el problema catalan" sinó que ha tornat a ser el problema basc), i que la gent el que vol és senzillament que li solucionin els problemes, els petits problemes de cada dia, i que li facin la vida una mica millor.

Però, per desgràcia, els polítics s´entossudeixen a fer cas omís a aquesta demanda (segurament perque la seva ineptitut els impedeix solucionar-los) i es dediquen a fer discursos absolutament allunyats de les preocupacions de la gent que paga el cafe a un euro i no a 80 cèntims, a la gent que si vol viatjar amb avió paga com qualsevol i no com aquells a qui l´estat li paga un viatge amb avió, regals als seus familiars, etc…

Avui, a Catalunya i també a Llavaneres, la millor qualitat de vida dels seus ciutadans no passa per referèndums, ni per una defensa del bilingüisme (que el poble ´té perfectament assumit) sinó per millorar els serveis socials, per millorar el transport, pel respecte al medi ambient, per la millor formació professional i educativa possible, etc… No crec que sigui el moment de debats estèrils, no hauríem d´entrar en temes personals, en descualificacions barates ni amb elogis que, de tant exagerats no es creu ningú (quan un diu que s´estima molt una persona o una cosa, mala senyal perquè si és veritat ja no cal dir-ho perquè  és el més normal). Tampoc em sembla el moment de caure en personalismes, justament això es el que molts em estat criticant aquests anys i ara no és el moment de substituir-ne un per un altre. Ara és el moment de governar escoltant més i xerrant menys. Els politics són els nostres representants, i com ens poden representar sinóens escolten? Saber estar callat és una virtut, saber quan s´ha de par

[@more@]

Tweet

Dijous passat vaig tenir l´oportunitat d´anar a una reunió informativa sobre l´aeroport d´Alguaire. La xerrada versà sobre les oportunitats que aquest nou aeroport donava a les terres de Lleida però, com us podeu imanginar, la conversa no trigà gaire a girar al voltant de l´aeroport del Prat.

El conferenciant va indicar amb tota rotunditat que si finalment s´aconseguia un pista per a vols internacionals (ell apostava per Assia) el resultat seria més important que el nou estatut. A tots ens va semblar exagerada la resposta i davant el nostre escepticisme en va repassar tot un munt de dades que demostraven que és més important pel país un bon aeroport que la cessió d´alguns impostos i/o competències. Ens va dir que si Catalunya vol ser realment una nació ha de tenir un aeroport nacional i ja avançava que des de Madrid hi posarien totes les traves possibles perquè això afectava directament l´aeroport de Barajas.

El conferenciant va acabar indicant la seva esperança que el tripartit2 aconseguiria allò que tant s´havia reclamat des dels últims 10 anys i que ningú havia aconseguit. La pregunta és…s´aconseguirà? Probablement hi posaran tots els problemes del món, com s´ha fet per tal d´impedir que Catalunya competeixi internacionalment com a federació pròpia, però si amb insistència s´ha aconseguit que això sigui possible en algunes federacions, per què no es pot aconseguir un aeroport nacional? ….

[@more@]

Tweet

Aquest cap de setmana vaig estar varies hores parlant amb un conciutadàna sobre (entre altres coses) l´article anterior del bloc. Aquesta persona em va indicar que el problema no era fonamentalment els mecanismes democràtics la causa de la baixa participació i implicació política sinó una forta crisi de certs valors en la nostra societat.

Mentres aconseguir un vot justifiqui la mentida sistemàtica, mentres un vot justifiqui la manipulació dels mitjans que un té a l´abast, mentres un vot valgui més que l´amistat, mentres un vot justifiqui les promeses  que mai es poden complir i les punyalades per l´esquena, mentres un vot justifiqui l´insult, la desqualificació personal, mentres un vot pugui justificar tot això i més no anirem bé…

Que quedi clar que sóc conscient que tots els partits hi juguen a aquest joc, fet que no ho justifica evidentment. Ara bé, el que em sap greu és que a aquest joc hi entrin gent de l´entorn d´un confiant en que després de les eleccions tot tornarà a ser igual. S´equivoquen, qui cregui que un vot val més que un amic ha deixat de tenir amics per sempre, tindrà aduladors però els amics els haurà perdut. Qui cregui que un vot justifica l´insult, les punyalades i les mentides sistemàtiques ha perdut la moral sense solució.

Aquesta ciutadana em deia que és aquesta desacreditació de l´ètica, de la desconfiança en la gent, de la nul.la credibilitat de tothom que es mou en l´entorn polític, la que ha fet caure en picat la participació política, no sols en les conteses electorals, d´una manera generalitzada.

Quan vaig arribar a casa hi vaig rumiar…és pot evitar caure en aquest joc quan tothom hi està ficat? Què s´ha de fer quan veus que t´insulten o et difamen gent que t´apreciaves (o no)?

Evidentment, ella em recomanava fer el que la teva consciència et marca i que un resultat electoral no ha de ser mai més important que el que tu ets en el més profund de la teva ànima, i oblidar-te si els altres han perdut la seva ànima o ja no saben ni qui son….

Gràcies Margarita per les teves reflexions, el teu temps i el teu suport moral (tot això saps prou bé que ho valoro més que el teu suport polític).

[@more@]

Tweet

Aquests dies, per motius que tothom es pot imaginar, he tingut l´oportunitat de parlar amb molta gent sobre què en pensa de les properes eleccions municipals i, en genral, he trobat molt bona disposició però també un sentiment generalitzat que la participació serà baixa. Quan pregunto els motius d´aquesta baixa participació els arguments són quasi sempre iguals, que si la política és cosa dels polítics i no dels ciutadans, que els polítics sols els hi preocupa la cadira, que sols es goberna per mantenir-se en el poder o per ocupar el poder però no per solucionar els problemes de la gent, la irresponsabilitat, la falta d´un discurs que engresqui el personal…. en fi un allunyament de la política professional de la gent del carrer.

No cal dir que aquest fet és preocupant i més quan el que ens juguem és el futur del nostre entorn més immediat, el poble i el barri, en uns moments en que ens hi juguem el futur no sols nostre sinó d´unes generacions futures que no tenen la culpa dels errors dels polítics actuals o de la desidia dels ciutadans.

Per solucionar aquest fet caldria acostar més la poltica real als ciutadans i acostar més els ciutadans a la política. Potenciar les iniciatives populars, les associacions de veïns, regidors que haguessin de respondre davant un barri concret, llistes obertes en municipis petits i consultes populars, prèvia informació publica i clara, d´aquells temes trascendentals.

Sé que no hi ha solucions màgiques però la cosa no pot continuar com ara. Espero que el nostre futur gobern municpal n´hagi pres nota d´anteriors errors i vagi en la direcció correcta. Jo espero, com a simple ciutadà, contribuir a aquest fet així com el partit al que donaré suport…..

[@more@]

Tweet

Dimarts passat l´institut de Lleida on treballo va saltar a primera pàgina dels diaris fruit d´una noticia publicada al "diari?" local "El Segre". El diari parlava d´un cas de buying al nostre institut en portada i, a més a més, ho il.lustrava amb una fotografia de la mare i la filla amb la denuncia feta als mossos.

Per desgràcia el diari, en cap cas, va contrastar la informació que després ha resultat del tot falsa, ni el dia de la baralla entre alumnes va ser el dia que diu la mare i el diari i, evidentment, també és mentida que el centre no actués quan es va assabentar de la noticia.

 Per cert, caldria aclarir que la barallo fou  força lluny de l´institut i fora de l´horari escolar. També és mentida que s´utilitzessin bats de beisbol i que fossin 30 noies contra una.

Per desgràcia el mal ja està fet però, per una persona que li entussiasma el tema dels mitjans de comunicació, és trist veure la manca de criteris periodistics dels mitjans de comunicació en un tema força seriós com és el cas de l´assetjament escolar.

Quan la veritat va sortir a la llum els mitjans varen deixar de parlar-ne però ni una sola aclaració i/o rectificació. Diaris com La Vanguardia o el mateix Segre  que avaluen les pifies de la resta de mortals estaria bé que es miressin els seus propis errors i els reconeguessin. Un titular sensacionalista pot ajudar a vendre més diaris però el mal al conjunt de la societat és molt greu. Si no som capaços de distingir una baralla d´un cas d´assetjament correm el risc de no prendre res seriosament i llavors sí que tindríem un problema.

No tot val per tal d´aconseguir vendre més diaris, igual que no tot val per guanyar un grapat de vots més, i menys encara carregar-se l´ètica, l´amistat, la coherència o la responsabilitat. Tots ens equivoquem, jo també, però estaria bé rectificar i reconèixer quan ho fem….

Salut.

[@more@]

Tweet

L´abril de 2005 El Casal conjuntament amb el Pal de Paller varen organitzar la tercera edició (i pel que sembla tristament era la última) edició dels premis que portaven el nom de la revista. En aquesta tercera edició el premi en la categoria d´entitat va recaure en la Comissió Cavalcada de Reis. Aquell premi no era res més que un reconeixement públic a un grup de gent que treballa perque la nit del 5 de gener sigui la més màgica de l´any i el que és més important, segons la meva manera de veure-ho, ho fa amb un absolut desig de falta de protagonisme ( a vegade tat present en el nostre poble), treballen en una feina fosca, amb mitjans precaris, amb pocs recursos però amb la il.lusió pròpia dels nens que disfruten  aquella nit, pensant en els altres i especialment en elsmés petits i que són aquells que no els poden donar ni vots ni cap altra cosa que no sigui una rialla d orella a orella, uns ulls oberts com a plats i una expressió a la cara d´admiració envers aquells personatges misteriosos i màgics.

És per això que sí, que gràcies a vosaltres, els de la comissió i a tots els que fan possible la festa, i per un dia, felicieu-vos a vosaltresmateixos, mireu-vos al mirall i estigueu saltisfets de vosaltres mateixos. Sincerament crec s´hauria de potenciar des de dalt però, sobre tot, la gent hauria de prendre consciència que tot el muntatge no es fa sol i que dues mans mai sobren. Moltissima sort i gràcies per ferpossible el somni de la nit de reis…..

Josep Serra i Sales.

[@more@]

Tweet

Ja està, han passat les festes i els primers dies de feina i encara estic sencer…Definitivament enguany també he sobreviscut al nadal, a les festes familiars, als dinar i sopars amb amics, l´encarrec dels reis…..

El que no tinc tant clar és que pugui sobreviure a finals de mes, quan aquests amics intims de les entitats bancàries em recordin tot el que fet aquestes festes, i Compte!!! que encara falten les rebaixes, que tot i estar tot de més bon preu encara un acaba gastant més que tot el nadal junt.

En fi, ànims que les vacances de semana santa estan a la cantonada, i pel mig encara tindrem el dia dels enamorats, el dia del pare, i algun sant i aniversari caurà evitant caure així en el síndrome d´abstinència consumista.

Bon 2007 a tothom.

 PD: Vull felicitar especialment a tots els que fan possible la cavalcada de reis al nostre poble.

[@more@]

Tweet

Encara que ens pugui sorprendre hi ha més de 900 milions de persones que passen fam al món (ja no parlar de les persones considerades pobres), i també ens pot sorprendre que cada dia, cada dia!, hi ha 2000 persones que moren per enfermetats relacionades amb la fam

Per acabar-ho d´arrodonir cal parlar de totes aquelles persones que a la Catalunya actual, tant pròspera!!!, tenen problemes per endur-se cada dia quelcom per menjar.

No estaria de més preguntar-se aquests dies `què estem fent malament els humans perquè aquestes xifres no facin més que augmentar i que caldria fer perque comencessin a disminuir, més si tenim en compte que si reduissim el 10% de la despesa militar, tots els informes indiquen que aquests problemes es podrien resoldre invertint aquests diners en altres programes…

Per últim una reflexió…Algú em podria indicar si hi ha estudis sobre la situació a Llavaneres, quants pobres hi ha? quante gent necessita ajuda en qüestions vitals bàsiques? quines perspectives de futur hi ha al respecte? Tenint en compte que el col.lectiu de la gent gran és el més vulnerable, com està la situació sòcio-econòmica de la gent gran a Llavaneres?

Em sembla que en sabem poc dels nostres convilatans i que calen polítiques, també a nivell municipal, radicals per tal d´erradicar la pobresa, la mendicitat i la dependència…

Bon nadal i feliç 2007 a tothom

[@more@]

Tweet

L´altre dia vaig fer un qüestionari que em proposava una pàgina d´internet. El joc consistia en respondre un qüestionari sobre els nostres hàbits de conducta en la nostra vida diària i comprovar fins a quin punt el planeta podria sostenir els nostres hàbits.

Vaig fer-lo  i em va donar la sorpresa que, un individu com jo que recicle força, que no es banya (em dutxo) i que no té cotxe (i que, per tant, utilitza el transport public) necessitaria dos planetes si tots els habitants del planeta tinguessin els meus hàbits…Vaig quedar asturat. I encara sort, alguns dels meus companys els hi va sortir que necessitarien fins atres o quatre planetes…

 A part de la preocupació inherent al resultat del test, cal dir que el que em va preocupar més és el pensar que passaria si tothom tingués els hàbits del poble de Llavaneres, on el consum d´aigua per habitant és el doble de la mitja catalana, on el reciclatge és clarament deficient i un l´ús del cotxe és clarament predominant.

És evident que ens hem de posar a treballar tots (ciutadans i governants) per a que aquesta situació canviï el més ràpidament possible. I ha de passar ja. totes les aportacions són bones per tal de fer el màximament sostenible la utilització dels recursos més fonamentals. Millora del sistema de reciclatge, un ús racional de l´aigua, millora del transport públic, etc….

Confio que la preocupació pel medi ambient sigui un element fonamental dels programes electorals municipals dels partits cara a les eleccions municipals del més de Maig, i, encara més, que després es portina terme….Com deia una Cançó d´un grup de rock català (Sau) "AIXÒ ES POT SALVAR!!!.

[@more@]

Tweet

[@more@]

Tweet